Sempre viva. Una pràctica que irradia i els focs d’estiu.

De la sessió “La Siempreviva: Empatia i Sanació” de Ioga i Música amb aromes d’estiu.

“On hi ha el Sol”. Un cicle de 3 sessions a Castell de Púbol amb el Museu-Casa Dalí, Sònia Isart (Nomad Yoga), Frances Bartlett (violoncel, veu) i aroma de l’oli essencial de l’Helichrysum italicum per EssènciesCat.

Mentre conduïa cap a la pràctica de ioga amb la sempre viva (Helichrysum italicum) i algunes peces precioses en fa major que havia preparat per expressar la faceta pastoral (també en podríem dir la faceta harmonitzadora), l’olor acre del fum de la reserva natural de les Gavarres va entrar per les finestres del cotxe amb l’aire fresc del matí. Era tan forta que les vaig haver de tancar, preferint l’aire net a la brisa fresca en plena onada de calor de juliol.

La sempre viva, la planta que restaura els sistemes nerviosos esgotats i que creix amb força als llits dels rius rònecs i als penya-segats batuts pel vent. L’helichrisum, la flor de l’empatia per a aquells que ho han perdut tot. Un cop més, l’error humà ha provocat un desastre natural.

El paisatge humeja; bombers exhaustos agafen forces i tornen a les flames. Aquest és el terreny de la sempre viva. Quan tots els llums s’han apagat i només queda el negre. Només el cremat i l’acre.

No va ser curiós, doncs, dedicar la nostra pràctica de ioga i d’escolta conscient a enviar sanació i llum daurada per calmar els boscos, els cossos destrossats i els nervis a flor de pell dels supervivents i dels qui lluitaven contra el foc, i en honor dels qui van morir (tots no-humans, aquest cop)?

El moment batega de veritat quan s’alinea amb la terra i el context. Finalment, ja no es tracta de mi. Sinó de com el meu cos-ment pot servir aquest instant. Incorporem la consciència vegetal de l’Helichrysum, la seva essència, el seu genus, el seu moviment daurat, circular, esfèric i sòlid que només es pot copsar a través d’un enfocament sensorial i que no surt escrit a cap llibre de text (excepte els de Christian Escriva, fundador de l’enfocament sensorial a través d’extractes aromàtics). La seva llum en contínua expansió, encarnada i percebuda en experiències físiques de llargues olfaccions, respiracions i pràctiques d’asanes on ens convertim en fars vius, emetent la freqüència de l’helichrysum cap a aquells incendis forestals descontrolats, enviant conscientment la nostra empatia i compassió a tots els afectats.

Estan passant dues coses. En primer lloc, ja no aprenem ni practiquem per a la nostra pròpia sanació interior o per a l’ego, sinó que podem dedicar la nostra pràctica al benefici de tota la vida. La nostra pràctica, aprenentatge i exploració es converteixen en actes de servei: a la planta, a l’asana, a la terra i al grup de persones presents, on cada ànima és essencial i perfecta.

L’efecte és el d’una connexió profunda i transformadora amb la vida. El grup irradia conjuntament. Això és real. Tots ho sentim i els nostres cossos saben que no soc “només jo”. El material —aroma, asana i música— porta la pràctica cap al misteri, més enllà del control o de la planificació lògica que la Sònia i jo havíem fet de la sessió. Sembla màgic, però tots intuïm que això és el normal. Així és com ha de ser la vida.

Després de treballar dia i nit, els professionals i els veïns de la zona van aconseguir controlar els incendis en menys de 24 hores.

Així doncs, veniu a les classes presencials i als tallers. Practiqueu el servei, la connexió i sentiu com la vida brolla al vostre voltant, vibrant, emocionant, real i joiosa. Sempre hi sou benvingudes.