Collita amb els llops: destil·lant Lavandula latifolia de l’Estela

Collir Lavandula latifolia a la «Serralada de l’Estela» és sempre un dels moments culminants per a nosaltres, a EssènciesCat. La collita, calorosa, suada i plena d’esbarzers, acaba convertint-se en una festa que compartim amb amics íntims i col·laboradors. Arribar-hi és gairebé un pelegrinatge, i un cop allà acabem xops de suor i amb llavors que piquen enganxades a la roba. Però tot això queda compensat pels cors plens de meravella davant les vistes espectaculars de la nostra terra —l’Alt Empordà— i, és clar, per l’aroma de la lavanda silvestre que vibra en l’aire. És un ritual per entrar en comunió amb l’estiu en la seva plenitud i amb aquells indrets salvatges que encara es conserven purs.

Vam descobrir per primera vegada, l’any 2018, el vessant abandonat i esglaonat de l’antic mas enrunat de Can Mateu, gràcies a Bastiaan, de The School of Nature, que, de camí cap al «restaurant dels voltors» a l’altra banda dels contraforts de la Mare de Déu del Mont, passava per davant d’aquest indret tan preuat.

Avui, les feixes són la llar de la farigola, la sempreviva, el romaní, el llentiscle, el ginebró, els clavells, les lletereses, tota mena d’herbes i, sobretot, l’espígol mascle (Lavandula latifolia): una lavanda que creix amb vistes panoràmiques sobre l’Empordà, a prop de l’ermita de Santa Maria de l’Estela.

Mentre pujàvem —o, més aviat, saltàvem i derrapàvem— per damunt dels blocs de pedra, entre alzines sureres i pins amarats de suor, un trencalòs, el «trencador d’ossos», planava sense esforç sobre del sol, travessant el cel per damunt de la vall. És el voltor més rar d’Europa, i la seva població s’està recuperant als Pirineus, on actualment hi ha un centenar de parelles reproductores. (1) Quin presagi!

M’encanta rebre presagis per a les nostres collites! Una vegada, mentre retallàvem els llorers, una parella d’àguiles serperes va començar a xisclar damunt dels nostres caps mentre descrivia cercles sobre nosaltres. Quina benedicció més gran podria demanar un destil·lador! (Circaetus gallicus). Avui prendré aquest presagi de vol com un auguri per a la nostra collita de lavanda: els voltors, purificadors dels ecosistemes allà on planen, digerint i impedint la propagació de virus mentre netegen la carronya. Una funció que recorda, en certa manera, les propietats altament antimicrobianes i purificadores de Lavandula latifolia.

Arribem al cim amb el 4×4 d’en Jep. En Jep és el pastor de la zona, amb ramats d’ovelles i cabres i un ramat de vaques que ha portat a pasturar als vessants més alts de la Mare de Déu del Mont. El seu pare viu en un mas enrunat, de camí cap a l’Estela. Si hi tens confiança, et convida al seu «restaurant», on a la seva cuina hi serveix senglar i uns licors casolans exquisits de camamilla o de romaní.

Aquest any, però, les lavandes són petites, gairebé lànguides sobre unes tiges fràgils. No ha plogut de debò des d’una primavera molt plujosa, i ara ja som a principis d’agost. Unes quantes papallones —algunes papallones de l’espècie Vanessa atalanta i petites blavetes— voletegen de flor en flor. Les abelles canten extasiades mentre treballen. Una brisa lleugera pentina el matí abans que el sol ocupi el centre de l’escena i domini el paisatge.

En dues hores hem recorregut, grimpat i saltat pels corriols de les cabres i hem collit un terç de les flors —deixant-ne un terç per a les abelles i un terç «per a la natura»—. Hem menjat meló i hem begut aigua amb avidesa sota una figuera, guardiana de l’ombra.

El nostre grup d’experts en plantes i amics baixa rebotant muntanya avall fins a la destil·leria, on ens espera una paella. Carreguem l’alambí mentre en Lluís prepara la paella fumejant. Destil·lem la lavanda d’aquest indret cada dos anys, deixant-ne un any de repòs. Aquesta és la nostra tercera destil·lació. Fa dos anys, el nostre alambí era ple fins dalt amb 120 kg de flors acabades de collir. Aquest any utilitzem la nostra «secció superior» per destil·lar els preciosos 30 kg que hem collit.

La destil·lació per vapor, feta pel nostre «veritable destil·lador artesà», l’Oriol, és precisa i acurada, amb l’objectiu d’extreure’n l’olor autèntica. Quatre hores més tard, separa 250 gr d’oli essencial pur de l’exquisit i potent hidrolat, que també comercialitzem per a ús tòpic. El rendiment és del 0,80 %, comparat amb l’1,20 % del 2024. Xifres que fan tocar de peus a terra.

Mentre la conversa deriva cap als animals d’en Jep, reflexionem sobre com les seves pastures creen tallafocs naturals i eficients enmig d’un bosc que, d’altra manera, esdevé «brut» i excessivament emboscat. Els incendis devastadors que recorren Europa —batejats com a «ogres» i «dracs», amb núvols de pirocumulonimbus que semblen escopir foc— ens estan revelant que allà on hi ha una bona gestió forestal, animals pasturant i persones que viuen i treballen amb els boscos, els incendis «no passaran», per dir-ho en llenguatge de bruixots.

Els masos que antigament haurien allotjat quatre o cinc famílies ara s’enrunen mentre els arbres i les bardisses els tornen a reclamar. En només dues generacions, comunitats senceres han abandonat els vessants esglaonats i els boscos. Les «places» del bosc, allà on els camins es creuaven, han quedat oblidades i esborrades pel sotabosc.

En Jep viu aquest abandonament de manera especialment intensa, ara que ha de conviure amb el llop, que ha tornat a aquests contraforts després de dècades d’absència. Els cérvols, els senglars i els cabirols baixen cap a cotes més baixes, on hi ha més aigua, i això fa que els llops ataquin regularment les cabres d’en Jep. Quan n’hi ha més de cinc, també ataquen els gossos que guarden el ramat. Els atacs s’han tornat tan freqüents que es planteja deixar de fer de pastor definitivament. No hi ha cap política pública que doni suport als petits ramaders que conviuen amb els llops.

I, tanmateix, des d’un altre punt de vista, resulta gairebé extàtic imaginar els llops passant amb les seves potes per damunt de «la nostra» lavanda (Lavandula latifolia). En aquestes feixes hi ha abundants rastres de cabirols i excrements de cabra, de manera que és ben possible que una petita família de llops també hagi passat a tocar d’aquestes flors perfumades.

Mentre separem l’oli essencial de l’hidrolat, em trobo contemplant de nou la intensitat del nostre dia compartit, en combinació amb els dies anteriors, en què hem anat sentint com la temporada d’incendis a Europa es descontrolava de manera salvatge.

Les nostres vides estan profundament entrellaçades. L’impacte que tenim sobre la terra, la nostra relació amb el foc, el voltor i el llop, ressona a través d’aquesta veu cristal·lina de la lavanda —la sanadora de les cremades.

El que queda al descobert és que la nostra societat pateix cremades de tercer grau, i que el mateix teixit social que ens hauria de mantenir units queda exposat als voltors, que poden trencar els nostres ossos blancs —la seva dieta és en un 80 % d’ossos— i alimentar-se’n.

Val la pena recordar que Lavandula latifolia va ser una de les plantes fundadores de l’aromateràpia. R. M. Gattefossé es va cremar greument mentre treballava al seu laboratori i va reaccionar submergint les cremades en una cubeta d’oli essencial de Lavandula latifolia. La resta «és història»: aquell químic i perfumista acabaria establint les bases de l’aromateràpia moderna.

Potser ens cal «cremar-nos els dits» per reaccionar, per començar una nova ciència, una nova pràctica i una nova manera d’apropar-nos al món. Si poguéssim escoltar la veu d’aquests incendis, no ens recordarien que tots som un i que les seves flames devastadores són el reflex de la nostra pròpia gana insaciable de consumir? Que nosaltres som els ogres que escopim foc, sembrant un caos destructiu i creant els nostres propis corrents tèrmics i tempestes que només generen més calor?

Potser la veu silenciosa, com una campana, de Lavandula latifolia ens està cridant de nou cap a les aigües sanadores i cap a la pràctica de viure al servei de la terra, de la flora i de la fauna. A netejar i purificar els nostres sistemes humans perquè puguin sostenir-se mútuament i permetre que floreixin ecosistemes més sans.

Lavanda, voltor, vistes panoràmiques i llops sota la calor de la collita.

Què has pres sense demanar permís, estimat?

No es tracta d’ells o nosaltres, del llop o les cabres, de l’aigua o les flames, sinó de les anelles de lavanda de la Muntanya de l’Estela: un bany profund i purificador per tornar a l’equilibri.

Aquesta destil·lació està dedicada a totes les persones afectades pels incendis forestals durant aquest 2026.

Gràcies a Lluís Arambilet Morales amb la traducció i PAELLA!!!