Nom Llatí: Foeniculum vulgare var. dolça

Part destil·lada: Llavors i part aerea

Components Principals: Fenol metil-eter (anetol, estragó) Fenoxí

Família Botànica: Apiàcia

Origen: Pontós (Àlt Empordà)

Descripció de la planta: Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metres d’alçada. Floreix a l’estiu i fa una umbel·la de flors grogues i fruits petits i aromàtics.

Aquesta planta té usos gastronòmics, medicinals i en perfumeria. Té un gust d’anís, ja que també conté anetol. És una planta molt resistent a la secada 

Medicina tradicional: Es un excel·lent digestiu. Per dolors aguts d’estomac.

Propietats: Estrògen-mimètic, usat en trastorns del cicle menstrual,

Galactògen (augmenta la producció de llet materna),

Tònic digestiu, antiespasmòdic.

Vermífug (medicament que provoca l’expulsió dels cucs paràsits intestinals, com ara ascàrides i oxiürs),

Aplicacions: Amenorrea, regles irregulars, dolor menstrual i menopausa 

Digestions lentes, còlics, gasos 

Excel.lent aperitiu

Paràsits intestinals

Tos espasmòdica, asma i congestió pulmonar

Acció energètica i Xacres: Protecció de l’exterior (sobre la influència, agressivitat i les frustracions del altres), permet jutjar una situació amb més objectivitat. Associat al xacre del plexe solar.

Precaucions: No utilitzar durant tot l’embaràs ni en pacients de càncer hormono-depenent. No utilitzar pur sobre la pell.

Anàlisi Cromatogràfica

Anàlisi Cromatogràfic