Espígol

Nom Llatí: Lavandula latifòlia
Part destil·lada: Flors
Components Principals: 1,8 Cineol, Borneona
Família Botànica: Labiades
Origen: Lladó (Àlt Empordà)
Descripció de la planta: L’espigol NO es la Lavanda. Es el que s’ha anomenat la variant mascle, mentre que la angustifòlia es la variant femella. Químicament son molt diferents i degut a que la latifòlia es rica en cetones monoterpèniques (la Borneona o el Alcanfor) esdevé neurotòxica a la llarga. L’espígol és una planta mediterrània que floreix a l’estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l’oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i a Amèrica, per la seva essència.
No li agrada el fred al contrari que la Lavanda angustifòlia i el trobarem des d’arran de la costa fins a 800 mts sobre el nivell del mar.
Medicina tradicional: L’Espígol és el millor remei per a les cremades (inclús les més greus), ferides, infeccions a la pell, dermitis, micosis a la pell i acne.
Aplicacions: Picades d’insecte, mosquits, vespes
Migranyes i neuràlgies.
Propietats: Viricida, bactericida, fungicida i analgèsic.
Antiinfecciós i Calmant
Antibacterià i asèptic
Ideal per a micosi de la pell i ginecològiques (cistitis)
Acció energètica i Xacres: Dissipa el rigor mental, la manca de tolerància i obertura de mires.
Ajuda a transformar els esquemes mentals
Cicatritza les ferides dels cossos subtils.
Precaucions: Pel seu alt contingut de cetones no s’ha d’utilitzar en nens/es ni embarassades.

Anàlisi Cromatogràfic de L’Espígol