Farigola

Nom Llatí: Thymus vulgaris Thymol

Part destil·lada: Summitats florides

Components Principals: Thymol (fenol)

Família Botànica: Labiades

Origen: Catalunya Nord

Descripció de la planta: La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades. És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d’alçada. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d’un color verd apagat per l’anvers i d’un color blanquinós pel revers, ja que està cobert de pèls blancs. Fan a tot estirar 1 cm de llarg incloent-hi el pecíol. Són fulles simples, amb el limbe lanceolat, revolutes (semblen més estretes perquè l’ambient sec fa que els marges quedin doblegats cap al revers) i tenen una nervadura pennada. La inserció de les fulles a la tija és subsèssil, és a dir, tenen un pecíol molt petit, i la seva disposició és decusada. Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrul. Són hermafrodites. La farigola és originària de la zona mediterrània occidental i creix espontàniament al centre d’Europa, als Països Balcànics i del Caucas; la planta es cultiva a l’Europa central i meridional, Àfrica oriental, Índia, Turquia, Israel-Palestina, Marroc i a l’Amèrica del Nord. Els principals estats productors són Espanya, Marroc, França, Bulgària i Hongria.

Medicina tradicional: S’utilitza com a antibiòtic natural per infeccions, sobretot bucals. Els antics egipcis utilitzaven la farigola barrejada amb altres ingredients per a embalsamar els morts. A l’antiga Grècia la utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als temples, creient que la farigola era una font de valor, és per això, que també la cremaven davant l’altar dels déus. Es pensava que l’extensió de la farigola per Europa era gràcies als romans, ja que l’utilitzaven per a purificar els espais i donar un sabor aromàtic al formatge i als licors. Durant l’edat mitjana, es posava sota els coixins per agafar el son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d’aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers puix que es considerava que donava valor al portador. Per altre banda, la farigola també s’utilitzava com a encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè se suposava que assegurava el pas a la pròxima vida.

Propietats: Anti-bacterià molt potent d’ampli espectre
Antiviral
Immunoestimulant
Antifúngic
Antiparasitari
Tónic i estimulant general
Hipertensio arterial
Rubefaent

Aplicacions: Infeccions gastro-intestinals
Infeccions urinàries
Infeccions respiratòries
Artritis, reuma, poli-artritis reumatològica
Astènia nerviosa, física i sexual, impotència

Acció energètica i Xacres: útil per persones sense força vital. Ajuda a alliberar  recursos vitals i la pròpia força instintiva.

Precaucions: No utilitzar durant l’embaràs i la lactància.
No utilitzar en nens/es menors de 6 anys.
No utilitzar mai pur sobre la pell (dermocáustic).