Melissa officinalis o Tarongina

Nom Llatí: Melissa officinalis
Part destil·lada: Fulles
Components Principals: Eugenol, Cariofilè
Família Botànica: Lamiàcies
Origen: Sagàs (Barcelona)
Descripció de la planta: És originària del sud-oest d’Europa, la regió occidental d’Àsia i el Nord d’Àfrica.Es troba també al Principat, però es considera d’espontaneïtat dubtosa, sobretot en comarques marítimes, que tenen clima marítim amb condicions temperades i humides i estius càlids i secs. Així doncs, es troba des de l’Alt Empordà fins al Montsià, i cercant humitat i zones plujoses ascendeix fins al Ripollès, el Berguedà, l’Alt Urgell, la Segarra, les muntanyes de Prades i el Montsant. És una planta herbàcia perenne que arriba a fer fins a 150 cm d’alçada. La tija és recta i ascendent, quadrangular, ramificada i lleugerament pilosa, creix anualment, ja que mor a l’hivern però les arrels són perennes i torna a brotar.
Medicina tradicional: S’utilitza en infusió, en extracte fluid o sec, o en essència. Es comercialitza la famosa aigua del Carmen o aigua de melissa, que s’obté per la destil·lació de diferents drogues amb alcohol. Aquestes drogues són principalment les fulles de melissa, però també la canyella, la nou moscada o el clau.
Aplicacions: Ideal per a trastorns del son i insomni,
Baixada d’ànim i tristesa
Angoixa i ansietat (Hidrolat)
Problemes musculars i articulars
Lipotímies
Propietats: Calmant, Sedativa i Hipnòtica
Estimula l’activitat cerebral. Hipotensiva
Equilibrant nerviosa i emocional
Tònica digestiva
Antiinflamatòria
Acció energètica i Xacres: La Tarongina té acció energètica en el cor. És la planta de l’alegria. Floreix a l’estiu i aleshores atrau les abelles, fet d’on prové el nom del gènere, ja que melissa és el nom grec de l’abella.
Precaucions: L’Eugenol és hepatotòxic i pot danyar el fetge, no utilitzar pur directament sobre la pell.