Category: Uncategorized @ca

Collir Lavandula latifolia a la «Serralada de l’Estela» és sempre un dels moments culminants per a nosaltres, a EssènciesCat. La collita, calorosa, suada i plena d’esbarzers, acaba convertint-se en una festa que compartim amb amics íntims i col·laboradors. Arribar-hi és gairebé un pelegrinatge, i un cop allà acabem xops de suor i amb llavors que piquen enganxades a la roba. Però tot això queda compensat pels cors plens de meravella davant les vistes espectaculars de la nostra terra —l’Alt Empordà— i, és clar, per l’aroma de la lavanda silvestre que vibra en l’aire. És un ritual per entrar en comunió amb l’estiu en la seva plenitud i amb aquells indrets salvatges que encara es conserven purs.

Vam descobrir per primera vegada, l’any 2018, el vessant abandonat i esglaonat de l’antic mas enrunat de Can Mateu, gràcies a Bastiaan, de The School of Nature, que, de camí cap al «restaurant dels voltors» a l’altra banda dels contraforts de la Mare de Déu del Mont, passava per davant d’aquest indret tan preuat.

Avui, les feixes són la llar de la farigola, la sempreviva, el romaní, el llentiscle, el ginebró, els clavells, les lletereses, tota mena d’herbes i, sobretot, l’espígol mascle (Lavandula latifolia): una lavanda que creix amb vistes panoràmiques sobre l’Empordà, a prop de l’ermita de Santa Maria de l’Estela.

Mentre pujàvem —o, més aviat, saltàvem i derrapàvem— per damunt dels blocs de pedra, entre alzines sureres i pins amarats de suor, un trencalòs, el «trencador d’ossos», planava sense esforç sobre del sol, travessant el cel per damunt de la vall. És el voltor més rar d’Europa, i la seva població s’està recuperant als Pirineus, on actualment hi ha un centenar de parelles reproductores. (1) Quin presagi!

M’encanta rebre presagis per a les nostres collites! Una vegada, mentre retallàvem els llorers, una parella d’àguiles serperes va començar a xisclar damunt dels nostres caps mentre descrivia cercles sobre nosaltres. Quina benedicció més gran podria demanar un destil·lador! (Circaetus gallicus). Avui prendré aquest presagi de vol com un auguri per a la nostra collita de lavanda: els voltors, purificadors dels ecosistemes allà on planen, digerint i impedint la propagació de virus mentre netegen la carronya. Una funció que recorda, en certa manera, les propietats altament antimicrobianes i purificadores de Lavandula latifolia.

Arribem al cim amb el 4x4 d’en Jep. En Jep és el pastor de la zona, amb ramats d’ovelles i cabres i un ramat de vaques que ha portat a pasturar als vessants més alts de la Mare de Déu del Mont. El seu pare viu en un mas enrunat, de camí cap a l’Estela. Si hi tens confiança, et convida al seu «restaurant», on a la seva cuina hi serveix senglar i uns licors casolans exquisits de camamilla o de romaní.

Aquest any, però, les lavandes són petites, gairebé lànguides sobre unes tiges fràgils. No ha plogut de debò des d’una primavera molt plujosa, i ara ja som a principis d’agost. Unes quantes papallones —algunes papallones de l’espècie Vanessa atalanta i petites blavetes— voletegen de flor en flor. Les abelles canten extasiades mentre treballen. Una brisa lleugera pentina el matí abans que el sol ocupi el centre de l’escena i domini el paisatge.

En dues hores hem recorregut, grimpat i saltat pels corriols de les cabres i hem collit un terç de les flors —deixant-ne un terç per a les abelles i un terç «per a la natura»—. Hem menjat meló i hem begut aigua amb avidesa sota una figuera, guardiana de l’ombra.

El nostre grup d’experts en plantes i amics baixa rebotant muntanya avall fins a la destil·leria, on ens espera una paella. Carreguem l’alambí mentre en Lluís prepara la paella fumejant. Destil·lem la lavanda d’aquest indret cada dos anys, deixant-ne un any de repòs. Aquesta és la nostra tercera destil·lació. Fa dos anys, el nostre alambí era ple fins dalt amb 120 kg de flors acabades de collir. Aquest any utilitzem la nostra «secció superior» per destil·lar els preciosos 30 kg que hem collit.

La destil·lació per vapor, feta pel nostre «veritable destil·lador artesà», l’Oriol, és precisa i acurada, amb l’objectiu d’extreure’n l’olor autèntica. Quatre hores més tard, separa 250 gr d’oli essencial pur de l’exquisit i potent hidrolat, que també comercialitzem per a ús tòpic. El rendiment és del 0,80 %, comparat amb l’1,20 % del 2024. Xifres que fan tocar de peus a terra.

Mentre la conversa deriva cap als animals d’en Jep, reflexionem sobre com les seves pastures creen tallafocs naturals i eficients enmig d’un bosc que, d’altra manera, esdevé «brut» i excessivament emboscat. Els incendis devastadors que recorren Europa —batejats com a «ogres» i «dracs», amb núvols de pirocumulonimbus que semblen escopir foc— ens estan revelant que allà on hi ha una bona gestió forestal, animals pasturant i persones que viuen i treballen amb els boscos, els incendis «no passaran», per dir-ho en llenguatge de bruixots.

Els masos que antigament haurien allotjat quatre o cinc famílies ara s’enrunen mentre els arbres i les bardisses els tornen a reclamar. En només dues generacions, comunitats senceres han abandonat els vessants esglaonats i els boscos. Les «places» del bosc, allà on els camins es creuaven, han quedat oblidades i esborrades pel sotabosc.

En Jep viu aquest abandonament de manera especialment intensa, ara que ha de conviure amb el llop, que ha tornat a aquests contraforts després de dècades d’absència. Els cérvols, els senglars i els cabirols baixen cap a cotes més baixes, on hi ha més aigua, i això fa que els llops ataquin regularment les cabres d’en Jep. Quan n’hi ha més de cinc, també ataquen els gossos que guarden el ramat. Els atacs s’han tornat tan freqüents que es planteja deixar de fer de pastor definitivament. No hi ha cap política pública que doni suport als petits ramaders que conviuen amb els llops.

I, tanmateix, des d’un altre punt de vista, resulta gairebé extàtic imaginar els llops passant amb les seves potes per damunt de «la nostra» lavanda (Lavandula latifolia). En aquestes feixes hi ha abundants rastres de cabirols i excrements de cabra, de manera que és ben possible que una petita família de llops també hagi passat a tocar d’aquestes flors perfumades.

Mentre separem l’oli essencial de l’hidrolat, em trobo contemplant de nou la intensitat del nostre dia compartit, en combinació amb els dies anteriors, en què hem anat sentint com la temporada d’incendis a Europa es descontrolava de manera salvatge.

Les nostres vides estan profundament entrellaçades. L’impacte que tenim sobre la terra, la nostra relació amb el foc, el voltor i el llop, ressona a través d’aquesta veu cristal·lina de la lavanda —la sanadora de les cremades.

El que queda al descobert és que la nostra societat pateix cremades de tercer grau, i que el mateix teixit social que ens hauria de mantenir units queda exposat als voltors, que poden trencar els nostres ossos blancs —la seva dieta és en un 80 % d’ossos— i alimentar-se’n.

Val la pena recordar que Lavandula latifolia va ser una de les plantes fundadores de l’aromateràpia. R. M. Gattefossé es va cremar greument mentre treballava al seu laboratori i va reaccionar submergint les cremades en una cubeta d’oli essencial de Lavandula latifolia. La resta «és història»: aquell químic i perfumista acabaria establint les bases de l’aromateràpia moderna.

Potser ens cal «cremar-nos els dits» per reaccionar, per començar una nova ciència, una nova pràctica i una nova manera d’apropar-nos al món. Si poguéssim escoltar la veu d’aquests incendis, no ens recordarien que tots som un i que les seves flames devastadores són el reflex de la nostra pròpia gana insaciable de consumir? Que nosaltres som els ogres que escopim foc, sembrant un caos destructiu i creant els nostres propis corrents tèrmics i tempestes que només generen més calor?

Potser la veu silenciosa, com una campana, de Lavandula latifolia ens està cridant de nou cap a les aigües sanadores i cap a la pràctica de viure al servei de la terra, de la flora i de la fauna. A netejar i purificar els nostres sistemes humans perquè puguin sostenir-se mútuament i permetre que floreixin ecosistemes més sans.

Lavanda, voltor, vistes panoràmiques i llops sota la calor de la collita.

Què has pres sense demanar permís, estimat?

No es tracta d’ells o nosaltres, del llop o les cabres, de l’aigua o les flames, sinó de les anelles de lavanda de la Muntanya de l’Estela: un bany profund i purificador per tornar a l’equilibri.

Aquesta destil·lació està dedicada a totes les persones afectades pels incendis forestals durant aquest 2026.

Gràcies a Lluís Arambilet Morales amb la traducció i PAELLA!!!

Mundis Imaginalis of Essential oils: Experiencing mysteries of the devine.

Essential oils are one of the most mysterious natural substances known to us on planet Earth.

Produced by a simple chemical process, the 'essence', ‘memory’ or ‘mystery’ of a plant is captured, bottled and used by us.

Used by humans throughout millenia, in Ancient Chinese, Egyptian, Greek, Roman, Medieval Arab and Modern cultures. 

Essences have been reserved only for Pharoahs, Emperors, Royal Indian castes, annointing of Prophets, as gifts to Jesus, purification and burial ceremonies of human and religious deities.

Now, 5,000 years on, they are available for our everyday use. The very same oils of the annointed few - Pachuli, Myrrh, Frankinsence, Labdanum, Rose, we find in our cosmetics, living room diffusors and handbags. 

Lets unpack this phenomanon. 

Water contains memory, muscles hold emotional memory and our subconcious holds collective memories.

Plants also hold ‘information’, through a complex system of liquids and chemicals. 

Plants have conciousness - a landscape of sensations, imprints, suggestions and symbols that stirs us. When we enter into relationship with plants, our consciousness is transformed. 

Now lets add the factor of time here. 

Plants have been used for at least 45,000 years by humans in many spiritual and physical practices. From simply eating them and using them for fuel, to more spiritual practices of purification by their smoke and ingesting to cure or to enter into alternative consciousness.

If plants carry the memory of these ancient spiritual and physical uses in (a collective consciouness) that exists without time and space, or isn’t limited by time and space, then when we come into relationship with them we experience a host of ancient information.

Places, people and substances become sacred when we make that our intention. 

There is no need to ‘believe’ in the myths as we have been lead to understand the concept of ‘belief’ as being dogmatic and limiting. Rather, we hold the myths and symbols lightly, use them as guides, lights and mirrors. 

A game of presence, imagination and of creative participation begins. We step into the story or ‘energy’ of an essence and allow it to permeate our being. 

Just as when listening to a child, we don’t look at our mobile, but give our son or daughter the attention she deserves, eye contact and time. Or when watching a film or book, we engage in the story in order to enjoy it; believing in the characters and feeling their emotions as ‘real’. 

This is what we can describe as active imagination with an essential oil, it’s myth and symbols. Sharon Blackie desrcibes this as listening to the dreaming land. Myth is the power of the land speaking. Myth is co-creation : “When we learn to listen to the land, the world of imagination is part of the fabric of reality. As we engage in myth and places (and plants - added by me) we engage in a process of becoming. We build a belonging and mythical resistance to the disenchatment of the world.” Sharon Blackie

So, let’s be aware of how we consume essential oils, remembering who and how they have been used before us. 

Perhaps we can re-encounter the gods of Apollo or Isis and create holy temples of our own with Laurel or Rose. Let's remember how Jesus was annointed with a holy oil blend by Mary Magdalene and reprimanded by the disciples for wasting money on something so precious instead of spending on the poor. In connecting to these ancient myths with essential oils, we encounter our deeper truths that rise to the surface of our consciouness. 

We create our own myths, rituals and sacred spaces in our psyche and homes.

So, how do we do this?

Choose an oil. Perhaps one of your favourite oils to start with. Most often, we are attracted to an oil quite natually, just because we adore that scent or how it makes us feel. 

Read up about the legends and myths surrounding that oil. They might trace back to Ancient Greece or be from local folklore. Lydia Bosson’s book ‘Energetic Aromatherapy’ includes a fantastic selection of oils and Elizabeth Ashley, ‘The Secret Healer’ has a host of in depth information in her books and blogs. 

When you use an oil, do it consciously, mindfully, aware of the information encoded and held by this essence. Open yourself to observing how the oil makes you feel or what you do as you are in the presence of the oil. 

Intention: You might create an intention as you engage with an oil. e.g. “I intend to create a calm home when I burn Lavender”, or “I intend to connect to my root chakra with Cade or another tree essence.”

Explore: Research essential oils from the plants that you might find living near you or in your garden. Perhaps flowers like Chamomile, Rosemary, the mints, different coniferous trees. As you use their essences, make time to go for a walk where they grow, observe the plants in their ‘natural habitat’ or plant some in your garden or balcony. You might like to invent a personal ceremony with one of them at a time. Get playful and personal. Plants and their esesnces love that!

Give the essence your time. Meditate with one oil of your choice. As you inhale the aroma, observe how it first effects your body, then your mental state - do any memories, thoughts, references come to mind? How do you emotions engage with the essence?

Any feedback or questions, please write to us at info@essenciescat.cat

Frances Bartlett, EssènciesCat. June 2021